Ho sé, aquest gif no té sentit

Funeraria López te desea una Feliz Navidad

En serio, aquesta gent de l'hemisferi sud està feta d'una altra pasta. No sé si aquest vídeo es grotesc o genial, qualifiquem-lo de bizarro...

Funeraria López, oberta toditos los días, perquè ja se sap, la mort no fa vacances.

La Tigresa Del Oriente us desitja Bon Nadal

No hase falta desir nada más

Una virgen dentro mí-o

Wendy Sulca s'ha fet gran. Enrera queden hits on cantava "de día, de noche, yo quiero mi tetita". Les hormones no perdonen i aquella nena amb aguts ultrasònics ja passa dels quinze i comença a tenir certes necessitats.

Després d'una ansiosa espera, ja està al carrer el videoclip oficial del cover de Madonna "Like a Virgin", versió pop-folk by Wendy. Val a dir que ha millorat pel que fa a la fotografia i realització: efectes enfoc-desenfoc, primers plans i qualitat HD. Un ventilador a la cara fa la resta. L'estil ballant i la base musical però, segueixen essent inconfusibles.


"Tú me haces sentir tan brillante como rubí. Te busqué dentro de mí hasta que te encontré..." (la deuria tenir petita). Eres viril y gentil, me haces ver que puedo crecer, llegar hasta el fin..."

La Wendy se'ns ha enamorat.

Papa Topo: Oso Panda

Feia temps que no teníem material de qualitat al blog. En un racó del meu cervell crec recordar haver vist aquest vídeo fa anys, el record ha resorgit gràcies a les meves amistats de Facebook. Calia? No, però com compartir és viure aquí teniu un videoclip amb tots els elements kitsch i bizarros per estar a FrikStore: ulleres de pasta, pentinats vintage, disfresses, violència, lletra absurda... i melodia enganxosa.

At your own risk.




 Gracias Tere.

Maldita lisiada!

Ens endinsem en nou nou gènere, l'anàlisi de telenovel.les sud-americanes... bizarrisme pur.

Atenció a la descripció al YouTube:

"Una excelente escena de María la del Barrio, con la gran actuación de Itatí Cantoral como Soraya Montenegro. Lo único malo es que por la reedición, combinan 2 músicas incidentales y se oye algo monótono, pero la calidad es muy buena."

 Què espereu doncs per veure aquestes actuacions dignes d'Oscar??

   

 Si la Katharine Hepburn aixequés el cap...

Call Me Maybe - Chatroulette Version

No em pregunteu com he arribat fins aquí...


 

Colibritany: Mi sexy chambelán

L'amiga Sirvi ens descobreix la Colibritany (gran joc de paraules, ja veureu el vídeo), que promet ser la successora de Wendy Sulca (déu meu, és que calia?). En aquesta espècie de videoconvocatòria (no sé si real o no) ens convida a sus quinces, edat en que es passa "de niña a mujer". Ja ho diu ella:

"Me guardé mi última muñeca, prefiero derretirme en tu cuerpo azteca".

¿Què més ens pot deparar un vídeo que comença amb la frase "Hoy se abrió mi capullo, gracias mamá y papa´"?

Comproveu-ho vosaltres mateixos:

Leticia Sabater - Se fue

Part de la generació dels 80 va créixer amb aquesta dona dient "a mediodíaaa... alegría!!!" (y con palotes... ¡mejor todavía!). Segur que algú recorda el seu espai infantil com quelcom traumàtic.

Als 90 teníem els nostres primers amors (platònics) i sentíem les cançons de la Laura Pausini com si fóssim uns experts en maldeamores.

¿I que passa si als 2000 ho ajuntem tot?

Que surt un engendro d'aquest calibre:


 

Kaña de España

Ahir es va estrenar el programa "todo el mundo es bueno", l'enèsima humiliació de la Pilar Rubio com a presentadora de Telecinco, i sino, temps al temps.
Totes les actuacions són dignes de sortir en aquest bloc. Però mentre fem temps que aparegui material al Youtube, resulta que un dels concursants ja tenia cert renom...

El tio s'ha currat la imatge, tot s'ha de dir

Amb vostès, Javier Rapallo, amb el seu megahit Kaña de España, que mescla, segons les seves paraules, "la caña con lo cañí". No sé si durant l'època bakaladera va ser important (segons aquest article sembla del nivell d'en David Guetta, però no us deixeu enganyar). Us deixem amb el vídeo oficial, a l'espera de trobar ben aviat l'actuació a Telecinco, amb gogó i capote de torero inclosos.

KIKOS KIKOS KIKOS, QUÉ BUENOS, QUÉ RICOSS!!!

La tigresa de oriente - Cara nova

Pq també tenim dret a tenir la nostra secció salvame deluxe, aquí teniu el reportatge sobre l'última cirurgia de la tigresa de oriente.

Gigatron - Apocalipsis molón

Grup heavy metalero, conegut per les seves lletres irreverents i el seu contingut molt crític amb el propi col·lectiu metalero del que sempre foten conya. Odiat per molts (que els consideren uns heretges) i estimats per molts d'altres (que els entenen com una mostra d'humor dins el mon heavy), van publicar 4 discos des del 1997 al 2005. Potser una de les mes conegudes es la versió de The final countdown dels Europe:



El seu lider i cantant Charlie Glamour, està com una puta campana. Actua realment com un mite del metall, les seves aparicions en públic no tenen desperdici. Exemple en aquesta entrevista per Paramount.


(hi ha una segona part de l'entrevista al youtube també)

Total que vaig ser dels que van plorar després de la seva retirada dels escenaris, i fa poc que hem llegit la brutal noticia ... TORNA GIGATRON!


Web oficial

YouFest

Sabem que us moríeu de ganes de veure en directe el trio Wendy Sulca, la Tigresa de Oriente y Delfín Quishpe. Sabem que us vau enamorar amb la Ogra que todo lo logra. Que coneixeu en Shakiro, encara que no n'haguem parlat aquí. I també sabem que no esteu sols. És per això que PER FI algú ha tingut la brillant idea de reunir aquests ídols parits a YouTube en un festival de dos dies a Madrid. De moment 36 artistes confirmats...

"2 días, 4 escenarios, música en directo, proyecciones, conferencias, deportes extremos, y los mashups más increíbles con las grandes estrellas de la red".

Jo de vosaltres no m'ho perdia...
No és conya: tota la info aquí (web oficial) i la info més de cotilleo al 20 minutos.

Però com els 75 eurus de l'abonament+ el viatge a Madrid piquen una mica (ni que fossin Madonna), sempre ens quedarà veure-ho per streaming a www.you-fest.com

 

Matt Mulholland - Emotional Titanic Flute

La nostra amiga Cetinera ens ha trobat això. És un catxondo, de New Zealand que destrossa com pocs aquesta cançó. Titanic tocada desastrosament amb flauta (minuts 3:20 em mata). Disfruteu-la.

Duck Sauce - Barbra Streisand

Duch Sauce la peta l'estiu del 2010 amb un sencill demolidor: "Barbra Streisand". Neix a partir d'un sampres de "Gotta go home" de Boney M del 1979, que a la seva vegada es una versió o cover en anglès del hit de la banda alemana Nighttrain "Hallo Bimmelbahn" que va sortir al 1973. Ara nosaltres en fem una versió dedicada a frik store!

---

Frik Store featuring Barbra Streisand:

Fes el teu propi remix

---

Video Original:

John Cobra - Carol

John Cobra (Mario Vaquero Garcés), aquest personatge va ser un dels friks impulsats per aclamació popular a EuroVisio 2010. Si teniu ganes de llegir una estona podeu fer-ho Aquí. Les intervencions del jurat no tenen preu ...

"Esas cosas no se dicen y menos en una television pública"

Pablo Álvarez Meana, alias "La Cosa Pública"

Crec molt sincerament que es un exemple. Un exemple del que hem creat entre tots.Un "aplaus" per aquest gestor de la cosa pública.

twitter
google+

El rap de Roberto

Un dels moments més gloriosos que ens ha donat la tve espanyola és aquell episodi de l'incombustible Jordi Hurtado a l'interminable programa de Saber y Ganar. Després de més d'una dècada de programa, cal inventar fórmules noves, i què millor que respondre a ritme de rap. Bé, o almenys intentar-ho. El millor, els moviments de tots tres, tot i que em declaro fan absoluta de la Pilar (la paloma de la paz, la paloma de la paaaaz).

 

Golimar (Indian Thriller)

No, el vídeo del post anterior no recordava a Thriller perquè hi havia un tou de gent ballant... de fet, és el que té Bollywood, cançons inacabables amb milions de persones ballant alhora.

AQUEST és l'autèntic Indian Thriller, més conegut com Golimar (ar ar ar ar ar arrr), que ens dóna a conèixer l'Andreu pel Facebook, i que com diu ell, cada cop que el veiem se'ns espallofen les parpelles.

Primer fou Sudamèrica, després producte nacional, ara India... quin serà el proper epicentre frik en aparèixer al bloc? Segueixin atents a les seves pantalles.

Indian Superman!

Sí... el Turkish Superman era un bon vídeo, però massa comercial, se sent tufillo de producció yanki... En canvi el vídeo del Superman indi és un producte autòcton, amb música de la terra, el supera en els efectes especials i com a novetat balla amb una spiderxati!

Si us plau, no us perdeu el ball o ho lamentareu. Són quasi 6 minuts però val la pena, la part final de la coreo fins i tot recorda al Thriller del Michael Jackson.

 

La suor de l'aixella denota el seu gran esforç per volar

Flying free - Pont Aeri

Tocar Flying Free de Pont Aeri amb guitarra acústica ...

mentrestant al H&M:

Cobra taka-taka

He començat a llegir l'entrada anterior de la Kissu i he pensat ... "cobra?" ... jo havia sentit alguna animalada sobre cobres ... la cobra taka-taka! Ja fa temps algú em fa fer escoltar aquesta in sonoritat. No vull definir-ho com a vídeo clip tot i que conté música. Entendré que no arribeu al final del vídeo, ho entendré.

Picadura de la cobra gay + Fea pero te quiero

Recuperem un parell de vídeos virals clàssics, amb fotografies manipulades per algun especimen dels que tenen el Paint com a software de culte. Resultat: frik nivell cutre.

Picadura de la cobra gay: d'estribillo facilón, no podreu deixar de cantarla. Fan rap i tot.

Fea pero te quiero: una oda a les lletges... però tot  i així, dignes de ser estimades. Estil musical més rotllo cantautor. Els autors són l'Alfredo Pérez y Fernando Álvarez, si els voleu veure en directe, cliqueu aquí. Més de 22 milions de visualitzacions de la versió Paint al Youtube els avalen.

La zorra de Amsterdam

Cetinera, és friki de mena. Ella em va descobrir "Los Berzas" i d'altres aportacions estel·lars. Avui m'ha ensenyat aquest video viric que corre per la xarxa. La zorra de Amsterdam (o com annar fins a les orelles i montar-te un festival en un parc públic).

Darth Vader + Hello Kitty

WTF en estat pur:

Encended el horno, que vienen bollos

L'epicentre del frikisme es trasllada a Alacant. Es fa dir SentenZia. Sembla que té més cançons, però no em veig en cor d'indagar més. Una base sense substància, micròfons precaris i intents infructuosos de rapejar. Això sí, mereix el seu reconeixement a FrikStore perquè la lletra és pura poesia:

"Encended el horno, que vienen bollos, ellas no quieren a las hembras de los pollos".

"No es ningún delito que no te gusten los pitos, coños también son bonitos, por eso os los coméis."

 

Ja ho té això el hip hop, la cançó pot ser una puta merda però els versos ser dignes de Bécquer.

Vision Lab - Cristal gratuito

M'encanta. Mai he portat ulleres però estic per anar a Vision Lab. Pels que no heu vist l'anunci:



No ens podem quedar aquí, hem de mirar més enllà ... rebuscant una mica ens adonem que de fet ens trobem davant d'una adaptació (per la meva sorpresa, poc modificada) de "Super Disco Chino" dels avui en dia oblidats "Enrique y Ana". "Enrique y ana" es va crear al 1977, format per Ana Anguita Shivers (tenía 8 anys) y Enrique del Pozo (tenía 20 anys). Van arribar a publicar 6 albums (he escoltat alguna cosa y son criminals). L'any 1983 es separen i Ana estudia enginyeria informàtica (pasa a l'anonimat). Enrique intenta seguir al sector (1996 publica "Recuerda" un dúo amb Concha Velasco).

Josmar Gerona - Hot Boy

Qui perd els origens perd la identitat. Una de les discusions eternes és la d'intentar ubicar l'epicentre mundial del frikisme. Sudamèrica és un dels punts calents, però no ens oblidem de casa nostra. Un dels personatges més curiós, enganxós, però adorable ... Josmar Gerona. D'entre totes jo em quedo amb HotBoy!

Dj Lubel - Masturbate For Life

Potser encara recordeu el videoclip d'aquesta fera de la cançó erótico festiva que varem publicar. Bé, doncs ara ens disposem a descobrir-vos una altre hilarant cançó del mateix personatge. Música cuida, videoclip de qualitat, guió excel·lent, podríem dir que de tant bò casi no frik.

Ponme petazetas en el cxño - Cristina Percances

Donar les gracies primer a Kisu per tenir paciència i no expulsar-me com a editor del blog, però em van requisar el mòbil a l'entrar a la model i l'accés a internet era restringit. En segon lloc al jutge que m'ha signat el tercer grau.

He tornat com poltergeist!

Cristina Percances: "fruto del Amor entre Caperucita y el Lobo nació Cristinita Percances. Creció escuchando a Janis Joplin y Siniestro Total". Que podem esperar d'algú que es defineix així a la seva propia pàgina del myspace? Doncs cançons ... he dit cançons? HIMNES! La qualitat musical és pèssima però pot resultar molt inspiradora ara que s'apropen les migdiades d'estiu i no sabreu quina innovació sexual pràcticar, Cristina Percances us en proposa una de ben clara:

De día, de noche, yo quiero mi tetita

De tant en tant cal recuperar els nostres mites peruans Wendy Sulca, Delfín hasta el Fin y La Tigresa de Oriente. Si feu una cerca al bloc, veureu que són recurrents a Frikstore.

Avui tornarem a enfrontar-nos amb la veu quasi ultrasònica de la Wendy als 8 anys, sumats als instruments del Perú també fregant el llindar dels ultrasons. Són quasi com aquest xiulets que només poden sentir els gossos i els fan mal a les oïdes de l'agudesa.

El tema és peliagut: La tetita. La Wendy diu aproximadament que:

De día, de noche quisiera tomar mi tetita, rico rico ricooo rico, que rico es mi tetita mm! Cada vez que la veo me está provocando con su tetita...

Ok, els més malalts ja sé que esteu pensant, feu un cop d'ull al vídeo. Poca conya, quasi 8 milions de visites al youtube! Jo és que no puc amb el nen de la coreo, és indescriptible.

 

Tot i així, encara que la temàtica sigui suposadament innocent... és criminal que al 2010, en ple despertar adolescent (14 anys) faci una revisió del temazo.

Investigant el tema, hi ha una entrevista que ens treu de dubtes des del minut 2:13.

- ¿Cómo llegó la tetita a tu vida?
- ¿Quién escribió la tetita? ¿Pensando en ti?

Wendy ens confessa que tomó tetita hasta los... ¡4 años! Segons els seus càlculs, 247,193 litres de llet van sortir d'aquelles mamelles.

Un homenatge a sa mare, si us plau.


En un altre capítol, revisarem a també mítica cançó que diu "Quiero tomar sermesa" (cerveza) amb 8 anys.

Antonia Dell'Atte canta

I vet aquí que una de les joies frik a la que li tinc més carinyu i adoració és el disc d'Antonia Dell'Atte, cosa de la que pocs gafapastosos que van de guais i alternatius presumirien.

En plan deesa grega de coll infinit

Sí senyors, resulta que l'any 2000 no es va acabar el món, sinó que la italiana ens va sorpendre amb un LP de 13 cançons, la majoria cantades en castellà, d'altres en italià i d'altres barrejant les dues llengües de manera natural. Amb versions de clàssics com Bambola, Mille Amanti i cançons amb títols tan suggerents com Los tontos, de la seva autoria, o He comprado un hombre en el mercado. Aquest va ser el seu single de presentació, però no és ni de bon tros la meva cançó preferida del disc. El videoclip està rodat al Parc Güell. Semblen els 80 o 90, però... no! És producte del s. XXI!

Y lo deseo, oh Dios cómo lo deseo... y lo repaso a mi antojo...

Diuen per l'internet que

"Vocalmente la voz cascada de Antonia sabe a tabaco, a Martini agitado, a zapato de tacón de marca y moqueta de hotel caro."

i trobo que és una definició encertada.

Algunes lletres són sorprenents per simples i efectives, com Hombre, Hombre, on pràcticament tota la cançó és "Hombre+adjectiu" (hombre araña, hombre que engaña, hombre peludo, oso y hermoso, hombre depende, hombre elefante, hombre sofista, hombre analista). Amb ritme de bon rotllo com T'amo t'amo (róbame, cuídame, véndeme, siénteme, ámame, cómprame, bésame, déjame, gózame, átame) i per mi la millor, Schiaffo (bufetada). 

La lletra d'Schiaffo és genial (porque provocas mis criiiisis, porque desmontas las teeesis) i la conjunció de guitarra espanyola, l'organillo Casio digne del millor hotel de guiris jubilats de Lloret de Mar als anys vuitanta, i l'efecte sonor d'una bufetada sobre la veu "a pelo" de l'Antonia (res de collonades de filtres per la veu com la Madonna) en fan una combinació irresistible. Tant, que a l'ebay es cotitza el disc a 100 eurus eh!

¿Por qué caricias tan frías? ¿Por qué no hacerlo a conciencia?
Me has puesto en tu geometría de triángulo roto ¿por qué?


Si aquesta lletra la "cantés" el Sabina estaria tothom dient que és un geni. Enlloc d'això, adorem doncs a l'Antonia Dell'Atte i al seu disc homònim. Tant de bo algun dia el tingui entre les meves mans!

Mares filles de Pooh

Estàs a l'adolescència, una edat difícil i una de les coses típiques d'aquesta edat, és marcar-te balls i cançons de boybands... Lo bo d'avui en dia, és que podries pujar-ho al Tuenti per mostrar les teves habilitats.. o acabar a Frikstore.

Perque si ja és humillant que ta mare t'enganxi cantant i ballant a aquestes edats... ho és més si et trolleja. La qualitat de so del vídeo és equivalent a una patata, però la parida dura poc.

Perque passeu l'estona mentre trobem material de qualiltat.

El Principe Gitano - In the ghetto

Impresionant versió del mític "In the Ghetto", feta per un person que es fa dir Principe Gitano. El punt interessant és que el senyor té zero coneixements d'anglès. Us deixo la versió subtitulada en anglès pq pogueu disfrutar de la magnitud de la tragedia.

Carnestoltes frik

Friks, s'acosta el carnestoltes i encara no teniu la vostra disfressa?? No patiu, Google us dóna moltes idees, o pensàveu que éreu els primers friks en disfressar-vos?

Si teniu poc pressupost, amb uns post-its robats de l'oficina, o uns cartrons i quatre bosses d'escombraries us feu unes disfresses resultonas de Nintendo Wii, Youtube,  Star Wars i executiu...

 

Si us mola més el tema anatomia, sempre podeu encarregar disfresses amb un toc glamurós...

 (Després del vestit de núvia i això, començo a pensar que els friks tenen una fixació pels òrgans reproductors femenins).

De celebrities... en aquest cas, de fill de celebrity.

Això és el més a prop que estaràs d'Angelina Jolie, company

Les criatures tampoc s'escapen dels despietats frikipares i frikimares!

- Escolta carinyu, què et sembla si tunegem la típica disfressa de pollet del nen?
- Calla, aquest any amb la crisi, millor li fotem pel cap una bossa de cartró de les rebaixes...

Con dos cojones!

I si el que us mola és el manga/videojocs, sempre us podeu disfressar de...

de què???

No sé què pretén, no feu preguntes si us plau

o Zelda i Link...

...tot i que desde FrikStore, apostem més pels Pokemon, sobretot per en Pikachu

Més i encara més! El món disfressa frik no té fi!

Tito MC - La raza

Un dels sectors menys explotats a nivell frik és el hip hop. Està clar que deu ser difícil destacar amb música frik en un col·lectiu acostumadíssim a tirar-se tones de merda a les rap battles (de fet la única excepció frik d'aquest sector són les èpic rap battles entre famosos, de les que parlarem algun altre dia). 3 millons de visites, i una frase que a partir d'avui passarà a formar part del vostre vocabulari: "el que te foca". Negrata de Sevilla city, la vida té un abans i un després de sentir-lo a ell


(us deixo la versió amb comentaris pq és la que va triumfar més per internet)

Grupo Deseo contesta a Los Carrión

Reconec que fa dos posts, quan vaig veure que la durada del vídeo de los Hermanos Carrión era de quasi 6 minuts, vaig estar a punt de deixar-ho córrer... quin error hagués comès! YoNoSoyEsa ens descobreix "un filón" del mateix nivell, o superior, que els vídeos del Delfín Hasta el Fin. És imprescindible que abans de veure el següent vídeo, hagueu estat atents a TOTA la lletra del Guararey de los Carrión. ¿Per què? Perquè el Grupo Deseo els fa una video-response feminista, modificant certes parts de la lletra.

On els Carrión deien..."Todas las mamitas creen que sus hijas son doncellas, cuantas veces habran visto boca arriba las estrellas?"... ...les Deseo diuen... "Algunos papitos creen que sus hijos son bien machos, cuantas veces habrán puesto boca abajo a los muchachos."

On els Carrión deien... "todas las mujeres tienen en el pecho dos penachos y dos cuartas más abajo la fábrica de muchachos..." o "los hombres tienen en el pecho la alegría..." ...les Deseo diuen....

...més val que ho descobriu per vosaltres mateixos intentant obviar certs passos de ball esquizoide descoordinat i la vestimenta de las muchachas. 

Recordeu, abans heu de passar per la tortura del Guararey original.

 

Delfín hasta el fin - Torres gemelas

Seguim amb la candidatura de sud Amèrica com a epicentre mundial del frikisme. Recuperem un dels integrants de aquesta animalada, Delfin hasta el fin. Desembre del 2006, aquest indi quechua (si, no es nomes una marca del DeCarton, es el nom d'una tribu) anomenat "realment" Delfín Quishpe, puja a youtube el seu vídeo sobre l'atemptat del 11/S a les torres bessones. Es pot fer una cançó frik sobre un atemptat? Si, aquí la teniu:

Web oficial

Hermanos Carrion - El guararey

Som zona frik? vull dir, a vegades t'adones que hi ha tanta diversitat frik al nostre voltant que potser és que som l'epicentre del frikisme mundial. No, el record mundial el té Sud Amèrica. Creieu que no?

Els hermanos carrion: Conjunt musical mexicà, que van tenir certa fama durant els 60 i els 70. Format per dos personatges anomenats Eduardo Federico Carrion Samaniego y Ricardo Sergio Carrion Samaniego. Frases com "Todas las mamitas creen que sus hijas son doncellas, cuantas veces habran visto boca arriba las estrellas?" demostren de que són capaços aquest parell.

Chupa la Gamba

Abans de tallarme les venes per l'audició de la cançó anterior (per culpa de la veu femenina), l'al·lusió al marisc m'ha fet recordar una de les cançons mítiques que sempre ens acompanya en els nostres viatges, dins la sel·lecció "petardas" de l'iPod. Direu... i d'on ha tret la cançoneta aquesta dona? Doncs... encara que sembli mentida, me la va descobrir ma mare.

Gaudiu de com Mari Puri chupa la gamba con muxo arte, una cançó molt més alegre que la del mejillón, efectes especials inclosos.





(Mentrestant, al Japó...)

El payo Juan Manuel - El mejillon

Una de les icones de l'espanya més "canyi". Un torrente musical, del que no en sabem gaires dades, nomes alguns èxits: el mitíquississim cristiano-homosexual o el que avui us presento. La combinació de veu masculina i femenina, la subtilesa en l'enllaç de la conversa i l'us exquisit de la polisèmia de nabo i mejillon, ens dona com a resultat aquesta petita obra mestre del frikisme peninsular: (Solo para adultos)

Pàgina oficial del Payo

Follim Follam - La Jota de los perros

No penso ni presentar-los:
Subtils ...
Eròtics ...
Insinuants ...
Trobadors ...
i amants de la jota ...
Transcric la lletra d'una part de la cançó per que no us faci mandra escoltar els 5 minuts:

"No me jodas en el suelo,
como si fuera una perra,
que con esos cojonazos,
me llenas el coño tierra"


(Gracies al frik del Kike per la col·laboració)

Música APM

Seguint en la línia de música guiri, definitivament ens estem perdent grans joies musicals d'arreu del món. Per sort, internet ens brinda la oportunidad de deleitar-nos amb magnífics videoclips, en aquest cas, de cançons que he conegut a través de l'APM?.

Que tremolin els BackStreetBoys... Els russos Steklovata han deixat el llistó ben alt...

Més bizarra és l'actuació del més maduret Ivan Mládek (cal veure-ho fins al final), el ballarí que no mou el cap no té preu i l'instrument... quin coi d'instrument és aquest???

 

Imperial March - doggy style

Seguim amb el pique de versions de música "per gent normal" tocada de maneres poc ortodoxes o friks. Per rematar la llista de versions infernals de Imperial March, de les que ja portem: Floppy music DUO - Imperial march i la Milions de watts per fer... la Imperial March , ara la petem amb ... doggy style!

(El gos tuneixat a lo xiwaka i l'aparició estelar del galgo donen el punt d'elegancia que cal per puntuar màxim.)

Turkish Superman

Relaxeu-vos i disfruteu-ho:

Règim post-nadal sense passar pel gimnàs

T'has passat amb els torrons, neules i demés parafernàlia nadalenca? La crisi no et permet pagar un gimnàs per anar-hi un cop l'any? Tranquils, nois, perquè tenim la solució!

Si voleu dissimular els Michaels (michelins) i marcar uns abdominals que ni fets amb el A-B Shaper... només necessiteu una mica de psicomotricitat fina.

I que us mirin de lluny, clar.

A sobre tindrà els collons de pujar-la al tuenti

Guatafan - Cucurucho

No voldria començar l'any de cap manera que no sigui amb una mica de pop ensucrat i enganxós. Alguns us diran hereus de "Fresones rebeldes", doncs si, tenen una retirada. Algun diran que són uns exemplars típics de l'escena indi (altrament coneguda com a gafapastes), doncs també. I jo us diré que Guatafan és Suso i Maria i que tot i que la mes "coneguda" és "Como un fan", a mi personalment m'encanta aquesta de "Cucurucho".

Fa fred, es fa fosc a les 18:00 i ve de gust una mica d'alegria!!

Web oficial al myspace

Bon any nou!

Esperem que hagueu celebrat l'entrada d'any no amb el típic barret de festa de purpurines.. perquè tal i com estan les coses, millor celebrar-ho amb un barret de merda.

Literalment.