Part de la generació dels 80 va créixer amb aquesta dona dient "a mediodíaaa... alegría!!!" (y con palotes... ¡mejor todavía!). Segur que algú recorda el seu espai infantil com quelcom traumàtic.
Als 90 teníem els nostres primers amors (platònics) i sentíem les cançons de la Laura Pausini com si fóssim uns experts en maldeamores.
¿I que passa si als 2000 ho ajuntem tot?
Que surt un engendro d'aquest calibre:
